MOVIMENTS ARTÍSTICS Modernisme

El modernisme neix entre els segles XIX i XX, aproximadament entre el 1890 i 1910. Després de la gran diversitat artística del XIX, neix per primer cop un estil unitari, que recull les conquestes del segle anterior i fonamenta molts corrents arquitectònics del segle XX.

El modernisme apareix a les ciutats d’aquells països on s’ha produït un cert grau de desenvolupament industrial i inclou moltes de les manifestacions de la seva época (espectacles, vestits, adors personals, mobiliari…). Vol ser el reflex d’una societat moderna i activa i fer una ciutat alegre, nova i elegant. És l’estil d’una rica i refinada burgesia, la més preparada socialment i intel·lectualment, que necessita productes de qualitat superior als que la indústria fabrica fins el moment.  L'arquitectura modernista a Catalunya significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció (ús del ferro en les estructures, utilització dels elements prefabricats), al mateix temps que conserva elements tradicionals (construccions amb totxo vist) i enllaça amb l'estil gòtic amb el que guarda un cert paralel·lisme. És una arquitectura decorativa, integradora en l'edifici de totes les arts plàstiques. Els arquitectes són sovint decoradors també d'interiors i dissenyen tots els detalls: el mobiliari, la marqueteria, les vidrieres, els mosaics, la forja, etc. Hi ha una reivindicació de les artesanies en un moment de domini industrial. Per aixó, malgrat els diferents noms que rep té unes característiques comuns:

 

• Predomini de la corba sobre la recta.

• Asimetria: façanes desiguals, formes torçades…

• Combinació de diversos materials (molt lligats a les arts tradicionals catalanes.

• Ús de solucions arquitectòniques atrevides que combinen tècniques tradicionals i molt modernes.

• Inspiració en la natura i l’arquitectura Gòtica.

• Originalitat, imaginació i fantasia i atreviment. Escapa de les normes acceptades fins al moment.

• Valoració d’alló català. És un art de caràcter nacionalista i renovador.

• Detallisme i Simbolisme en la decoració: cada element té un significat, no hi és perquè si.

• Obres molt cares que només podia pagar la burgesia industrial que al tombant de segle XIX -XX hi havia a Catalunya.

• Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.

• Una actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'erotisme en alguns casos.

• La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues.

• L'aplicació envolupant del motiu, prenent alguna de les característiques anteriorment esmentades en contraposició amb les característiques habituals de l'objecte a decorar. Això es pot observar en l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià en què l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.