MOVIMENTS ARTÍSTICS Modernisme

- Definició i explicació:

 

El Pla Cerdà és un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia els criteris d’un pla hipodàmic. Un pla hipodàmic, traçat hipodàmic o traçat en damer és el tipus de planejament urbanístic que organitza la ciutat, mitjançant el disseny dels seus carrers en angle recte, creant mançanes quadrades i rectangulars.

 

Així el Pla Cerdà de 1860 va estructurar l’espai urbanístic en forma de quadrícula, oberta i igualitària. Va ser creat per l’enginyer Ildefonso Cerdà i la seva aprovació va ser polèmica, per haver estat  imposada des del govern espanyol, enfront del pla d’Antoni Rovira i Trias, que havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

 

L’eixample contemplat al Pla es desplegava sobre una immensa superfície que estava lliure de construccions, atès que era una zona considerada d’estratègia militar.

 

El Pla Cerdà proposava una quadrícula contínua de mançanes de 113,30 metres des del Besós fins Montjuic, amb carrers de 20; 30 i 60 metres amb una alçada màxima de construcció de 16 metres. La novetat que introduir en l’aplicació del pla hipodàmic, va ser en que les mançanes tenien xamfrans de 45º per permetre una millor visibilitat i dinàmica de l’espai.

 

El desenvolupament del Pla Cerdà va trigar gairebé un segle en concretar-se. Al llarg del temps el Pla s’ha anat transformant i moltes directrius inicials no s’han aplicat Els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació van desvirtuar finalment el Pla Cerdà.

 

 

- Avantatges de la ciutat ortogonal dissenyada per Cerdà. (Valoració).

 

Aquest tipus de planejament ens ofereix l’avantatge que la parcel·lació és mol més fàcil per la regularitat de la forma de les mançanes. Però encara que aparenta una gran simplicitat, també presenta inconvenients, atès que prolonga la longitud dels trajectes, i per evitar-ho es realitzen  carrers diagonals.

 

Com a gran característica del Pla Cerdà tenim que, per augmentar la visibilitat, sobretot en carrers d’amplada estreta, es dissenyen edificacions amb xamfrans, es retallada la cantonada a 45º.

 

La ciutat ortogonal no és un traçat adequat per a ciutats d’abrupta topografia, en canvi la fort pendent dels carrers de la ciutat de San Francisco, és un inconvenient que constitueix un gran encant, que ha fet famosa a la ciutat.

 

Hi ha exemples de plans ortogonals a l’antic Egipte i Babilonia.