MOVIMENTS ARTÍSTICS Modernisme

CARACTERÍSTIQUES DELS MOVIMENTS ARTÍSTICS i IMATGE REPRESENTATIVA:

(JUAN)

ROCOCÓ:

 

1).- Utilització de les formes ondulades i irregulars.

 

2).- Predominen els elements naturals com ara: les formes de petxines, les pedres marines i les formes vegetals.

 

3.-) En arquitectura, els edificis tenen un traçat simple i senzill.

 

4).- La decoració a l’interior dels edificis és el contrari de l’exterior; la decoració és lliure i asimètrica, molts elements decoratius (molt carregat).

 

5).- Difusió del gust xinés amb peces de porcellana, teles i lacats.

 

6).- En pintura els temes abundants són les festes galants i campestres i aventures amoroses.

 

7).- Les composicions són sensuals i alegres.

 

8).- Predominen els colors pastels, suaus i clars.

 

9).- La dona es converteix en el focus d’inspiració (és la figura bella i sensual).

 

10).- És la culminació del Barroc Imatge característica: La façana de la catedral de Múrcia, de Jaime Bort.

 

Imatge característica: La façana de la catedral de Múrcia, de Jaime Bort.

 

 

 

 

NEOCLACISIME: L'art neoclàssic va sorgir en la segona meitat del XVIII com un estil oposat al rococó.

 

1).- El Neoclassicisme segueix els ideals de la il·lustració.

 

2).- L’estil neoclàssic és més senzill que el Rococó.

 

3).- El descobriment de les ruïnes de Pompeia a l’any 1748 va comportar la recuperació dels temes mitològics del món romà i grec.

 

4).- Busca l'equilibri i la simetria mitjançant les línies rectes.

 

5).- En arquitectura van edificar arcs de triomf, esglésies que semblaven temples romans i columnes commemoratives com les romanes.

 

6).- Els il·lustrats van patrocinar la cultura i l'art neoclàssic com a forma d'exaltació del seu poder.

 

7).- Imitació de la naturalesa humana.

 

8).- Els principals principis són la imitació, la simetria, la fredor i la rigidesa.

 

9).- Es busca l'exaltació de la història de l'antiga Roma que era identificada amb els seus ideals.

 

10).- Uniformitat en les tonalitats de la decoració interna.

 

Imatge característica: La Coronació de Napoleó, Jacques-Louis David (1748-1825).

 

 

 

 

ROMANTICISME (Finals segle XVIII):

 

1).- El romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el neoclassicisme.

 

2).- Major importància del sentiment enfront de la raó.

 

3).- Exalta el dramatisme, amb accions i emocions portades a l'extrem.

 

4).- Gran tendència nacionalista de cada país.

 

5).- Dóna major importància al liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.

 

6).- Predomina l’originalitat enfront de la tradició grecollatina.

 

7).- Importància a la creativitat enfront a la imitació neoclàssica.

 

8).- Mostren de nostàlgia per un paradís perdut (la infància o una nació).

 

9).- Valoració de l’obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc de l'obra perfecta, conclosa i tancada.

 

10).- Rebuig de la raó i els gustos clàssics. En canvi es revaloritza l'expressió dels sentiments i l’esperit de rebel·lia.

 

Imatge característica: La Llibertat guiant al poble, Delacroix, Eugène (1789-1863)

 

 

 

 

EXPRESSIONISME: (Començaments segle XX).

 

1).- Tornen a donar importància al rostre humà.

 

2).- La transmissió del sentiment és el propòsit essencial de tots els artistes d'aquesta tendència.

 

3).- Potenciaven l'impacte emocional de l'espectador a través del color, les formes retorçades, la composició agressiva, etc.

 

4).- Per donar intenció i força a la seva pintura, recorren generalment a les manifestacions més dramàtiques de la realitat.

 

5).- Ressalten les figures d’humans de traços inquietants, rostres caricaturescs, personatges ferits per la tragèdia i la marginació social...

 

6).- Deformació de l'anatomia en benefici de l'efecte psíquic del retrat.

 

7).- Era més important el contingut que la forma.

 

8).- No es requeria, en pintura, tenir una bona tècnica pictòrica.

 

9).- Els artistes de l’expressionisme intentaven modelar o manipular la realitat per potenciar la l’emoció interior.

 

10).- L'esperit dels seus creadors és fonamentalment romàntic, llibertari i individualista.

 

Imatge característica: Ecce homo (1925), de Lovis Corinth.

 

 

 

 

MODERNISME: (Fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix en altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica)).

 

1).- Predomini de la corba sobre la recta.

 

2).- Riquesa i detallisme de la decoració.

 

3).- Ús freqüent de motius vegetals.

 

4).- Gust per la asimetria.

 

5).- Esteticisme refinat.

 

6).- Dinamisme de les formes.

 

7).- Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.

 

8).- La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, antic Egipte, la cultura clàssica grecoromana).

 

9).- Actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'erotisme en alguns casos.

 

10).- En l'aplicació en el mobiliari, en arquitectura, en els cartells o pòsters promocionals o en objectes d'ús quotidià en què l'element destacat de tipus orgànic embolica o s'uneix amb l'objecte que decora.

 

Imatge característica: Façana de la Casa Batlló (Barcelona), Antoni gaudí.

 

 

 

REALISME: Es situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.

 

1).- Intenta reflectir la vida quotidiana del poble en les seves obres.

 

2).- La valoració de la capacitat d’observació com la qualitat més important d’un artista.

 

3).- El desig d’objectivitat per expressar la realitat tal com és

 

4).- La dedicació a temes de la seva època i que reflectien escenes de la vida quotidiana.

 

5).- Representen els problemes socials derivats del procés d’industrialització, la injustícia social, l’explotació a les fàbriques, i el desencant pels fracassos revolucionaris de la primera meitat del segle XIX.

 

6).- Els protagonistes són individus analitzats psicològicament de manera molt exhaustiva.

 

7).- L’estil és sobri, precís, i molt elaborat.

 

8).- Les accions de les novel·les responen a fets reals i localitzats en llocs concrets i reals ben coneguts (com Madrid, Pérez Galdós).

 

9).- Els novel·listes realistes tenen ideologia progressista.

 

10).- Eliminació de qualsevol aspecte subjectiu.

 

Imatge característica: Obra literària, de l’autor Stendhal, publicada al 1830.

 

 

 

 

SURREALISME: Primera meitat del segle XX, el 1924, va aparèixer el primer manifest surrealista, entorn de la personalitat del poeta André Breton, a París.

 

1).- Les fonts d’inspiració bàsiques són el sexe tractat de forma impúdica i l'erotisme.

 

2).- Gran o màxima importància de la imaginació, la fantasia i el subconscient.

 

3).- Actitud de rebuig envers allò acadèmic, convencional, i a la lògica.

 

4).- Pren el caràcter rebel dels dadaistes però n’elimina la part negativa i destructiva pròpia d’aquests.

 

5).- Té una gran influència de les teories psicoanalistes de Sigmund Freud.

 

6).- Interès per l'art dels pobles primitius, l'art dels nens i dels dements.

 

7).- Desenvolupen de tècniques i mètodes artístics propis, com ara: El Collage: Acoblament d'objectes de manera incongruent.El Frottage: Dibuixos assolits pel frec de superfícies rugoses contra el paper o el llenç.L’Automatisme: Forma d'expressió en la qual la ment no exerceixi cap tipus de control.

 

8).- És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó.

 

9).- És aliè a qualsevol preocupació estètica o moral.

 

10).- Basat en el lliure exercici del pensament, amb un total oblit del pensament tradicional.

 

Imatge característica: Obra El Somni, Salvador Dalí. publicada al 1937.

 

 

 

 

CUBISME: Va tenir el seu moment més intens entre 1907 i 1914, principalment a l’escultura i la pintura.

 

1).- Principal preocupació per la expressió del moviment i no tan del temps.

 

2).- Pretén representar (al mateix temps) totes les formes possibles de veure una figura.

 

3).- Procura capturar la quarta dimensió, que està a la ment humana: la del moviment, per la qual cosa, l’espectador està obligat a recorre amb la pròpia mirada tot el quadre per poder formar la figura.

 

4).- Descompondre les formes i figures, en múltiples parts, totes geomètriques.

 

5).- Descriu un naturalesa morta, mitjançant una monocromia definida per colors clars i obscurs i perfilats amb ombres.

 

6).- No hi ha sensació de profunditat i s’eliminen els detalls.

 

7).- En les obres cubistes els objectes es trenquen.

 

8).- Els cubistes van abolir la idea que cal pintar "matèries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica.

 

9).- La pintura deixa de ser una finestra.

 

10).- L'escultura va deixar de ser un objecte sòlid per esdevenir oberta i transparent.

 

Imatge característica: Obra Les Senyoretes d’Avinyó, Pablo Picasso. 1907.

 

 

 

 

DADAISME: Va néixer a Zurich al Cabaret Voltaire a principis del 1916.

 

1).- Oposició al concepte de raó proposat pel positivisme.

 

2).- Refús radical de l’art, sobretot de l’art burgès.

 

3).- Creació de l’antiart com una provocació a l’ordre establert.

 

4).- Alliberació de qualsevol tipus de regla o norma, en contra de la bellesa eterna, contra la puresa dels conceptes abstractes i contra tot l’universal en general.

 

5).- Absència de qualsevol tipus de finalitat preconcebuda.

 

6).- L’atzar com a estimulant artístic. A favor de la llibertat individual, la espontaneïtat, tot l’immediat, actual i aleatori.

 

7).- Defensa del caos contra l’ordre. Oposició a totes les altres vanguardes.

 

8).- L’estètica Dadá nega la raó, el sentit, la construcció de tot el conscient. Les seves formes expressives són el gest, l’escàndol, la provocació, etc.

 

9).- Idea del primitivisme, de la creació espontània de l’obra d’art.

 

10).- Es basa en el desenvolupament del que és il·lògic i absurd.

 

Imatge característica: Publicació de Tristan Tzara,. 1916.

 

 

 

 

FAUVISME: (1905 a 1910), Va ser un moviment de poca durada en el temps.

 

1).- És un moviment eminentment pictòric, bàsicament de pintures a l’oleu.

 

2).- Us del color d’acord amb la tècnica del divisionisme, és a dir els colors no es barregen a la paleta, sinó que es col·loquen purs en el quadre. Les primeres obres presenten el rostre humà de color vermell, verds o morats, que és aliè a la carnalitat.

 

3).- Els contorns es presenten marcats , inclús amb una línia gruixuda de color negre i res més, per exemple l’obra de “Desnudo azul” de Henri Matisse (1907).

 

4).- Es rebutja el concepte de la bellesa tradicional, es va substituir per la llibertat expressiva. Freud acabava de definir el subconscient i això va suposar un nova idea a la vida intel·lectual.

 

5).- Admiració per les expressions artístiques d’Àfrica i Oceania, mitjançant un incipient comerç d’art. Les mascares, els tatuatges i les persones nues d’aquestes cultures van fascinar als artistes d’aquest moviment.

 

6).- S’eliminen els clars-obscurs i s’utilitzen colors plens de llum, sense ombres.

 

7).- Es simplifiquen les formes, i es recorreix a lo natural i primitiu.

 

8).- Amb el color intenten captar els sentiments.

 

9).- Utilitzen el simbolisme dels objectes per arribar al públic.

 

10).- Eliminen de la imatge principal els objectes decoratius.

 

Imatge característica: La Danza. Hemri Matisse. 1909.